Trampa sota les aigües

La novel·la, en tretze capítols, és un relat d’aventures, amb tocs de misteri —com suggereix el títol— i el punt d’exotisme per al lector, sobretot d’aleshores, que dóna una acció situada al Pireu. Vallverdú mateix, a les últimes pàgines del volum de memòries Garbinada i ponent, pàgines on apunta els inicis de la seva història editorial, en parla així: «A l’estiu de 1962, a Sant Martí, vaig escriure la primera redacció de L’abisme de Pyranos, que vaig deixar reposar mesos i mesos. Un any després la vaig revisar, de fet reescriure, per presentar-la al recentment creat premi Joaquim Ruyra. Se’n diria, finalment, Trampa sota les aigües. Jo ignorava que l’obtindria, i que uns quants anys més tard, amb Rovelló, m’emportaria el Josep Maria Folch i Torres, i que encara, dins la dècada, havia d’escriure una altra novel·la juvenil… Fites i més fites, creació d’un nom literari, modest però presentat a la nòmina». Potser modest, sí, però exemplar, si més no, per la quantitat de lectors que les seves intrigues han contribuït a formar.